The shortest lines go for a walk

The shortest lines go for a walk

Amanda Moreno, Anne Berning, Momu & No Es

08 / 02 / 19  -  28 / 03 / 19 // BCN
The shortest lines go for a walk
The shortest lines go for a walk
The shortest lines go for a walk
The shortest lines go for a walk
The shortest lines go for a walk
The shortest lines go for a walk
The shortest lines go for a walk
The shortest lines go for a walk
The shortest lines go for a walk
The shortest lines go for a walk
The shortest lines go for a walk
The shortest lines go for a walk
The shortest lines go for a walk
The shortest lines go for a walk
The shortest lines go for a walk
Una línia, una altra línia, …
(a partir de les reflexions entorn a la línia en els Escrits de Paul Klee, de “Up, Across and Along” (capítol de Lines. A Brief Story de Tim Ingold), d’un gargot sobre un fragment de Preludes de T. S. Eliot, i una samarreta de segona mà que es ven online com “Sonic Youth shirt L White Lines Vintage 90´s”, etc.)

Una línia, l’element més primitiu, quan escriure i dibuixar coincideixen.
Una línia, al principi era el caos i també el començament de l’ordre.
Una línia, a partir del punt. Còsmic. L’origen del moviment.
Una línia com el parla, com cant.
Una línia és una guia.
Una línia dinàmica, temporal.
Una línia per caminar. Una línia natural.
Una línia cultural. Una línia de lectura. Una línia.
Una línia com escriptura, un document.
Una línia és una abstracció que pot tenir múltiples títols. (Camnitzer)
Una línia no és un discurs. Una línia que crida.
Una línia com anunci d’imatges.
Una línia com anunci d’imatges d’una línia.
Una línia perquè el marc sigui finestra i la sala sigui un o l’altra.
Una línia és una veu a l’espai.
Una línia que és una veu a l’espai que continua en la veu, a l’espai.
Una línia espessa. Una línia física.
Una línia ocupada. La línia baila.
Hey! Mum look, no more panty line.
Una línia amb pressa. Una línia de dos dimensions o tres.
Una línia atrapada a un banner.
Una línia curta. Una línia corba. Una línia que respira. Una línia clàssica.
Una línia presa, una línia lliure. Què li passa a la línia?
Una línia, una altra línia, …

“The Shortest Lines Go for a Walk” és un capítol de la biografia ficcional de la línia, manifestada en l’obra de diverses artistes.
Aquesta biografia comença amb Sixteen Miles of Stream de Duchamp, que s’instal·la a l’obra i als escrits de Klee, que protagonitza un dels capítols de Lines. A Brief Story de Tim Ingold, que “sobrevola” un poema de T. S. Eliot., i que és descoberta en una samarreta de segona mà, que es ven online com “Sonic Youth shirt L White Lines Vintage 90´s”.

 La línia, durant el temps de la exposició es materialitza en escultura, en dibuix, en els passos de ball d’un vídeo, en itinerari, en el text que llegirem en una pintura, en unes ferratines o en una fulla de sala.

Sobre les artistes

Anne Berning
Artista alemanya nascuda el 1958 i habitual de la galeria Espacio Mínimo, ha exposat entre d’altres a la Kunsthalle de Bremerhaven, a la Städtische Galerie Waldkraiburg, al CAC de Málaga, a la galeria Kuckei + Kuckei de Berlin, o la Grunt Gallery de Vancouver.

Momu & No Es
 El col·lectiu format per Lucía Moreno i Eva Noguera residents a cavall de Rotterdam, Barcelona i Madrid exploren la construcció d’històries, hàbits i rutines derivades dels seus entorns immediats. La seva obra ha pogut ser vista, entre d’altres llocs, a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró (BCN), DA2 de Salamanca, Het Nieuwe Instittut de Rotterdam, l’ING Art Center, Brussel·les o l’Espai Montcada en Caixaforum.

Amanda Moreno
Artista valenciana, treballa des de diverses disciplines com la ciència, la tecnologia o el propi llenguatge de l’art per posar de manifest l’accessibilitat i a la vegada inaccessibilitat del subjecte amb el coneixement i el seu apoderament com a agent creatiu. La seva obra ha pogut ser vista a l’Espai Tactel, la galeria Luis Adelantado o les fires d’art contemporani ARCO i SWAB.

 Sobre el comissari

 Francisco Ramallo
és Doctor en Història de l’Art, comissari independent, assessor d’art, professor d’Història de l’art i Art contemporani a la Boston University de Madrid i autor d’articles com “Espai hostil i gènere en 1931: una novel·la de Miquel Llor i una fotografia de Claude Cahun”, “Ciutat postmoderna, ciutat surrealista”, o “La superposició de ciutats com a característica surrealista de l’urbanisme postmodern”. La seva extensa formació acadèmica s’ha completat amb màsters en art i literatura i una sèrie d’estàncies d’investigació la la City of New York University, on va concloure amb la tesi “L’espai com categoria surrealista en la producció artística contemporània”.

#theshortestlinesgoforawalk