Password

Password

Vicky Uslé

12 / 01 / 18  -  02 / 03 / 18 // VLC
Password
Password
Password
Password
Password
Password
Password
Password
Password
Password
La promesa de l'esfinx.

Les històries llegendàries atorguen a la figura de l'esfinx el poder de formular endevinalles que mai trobaran cap solució. Una imatge vivent del misteri que només pot ser comparable amb certes promeses. Aquelles que obren portes cap allò desconegut o l'impossible. Alguns exercicis artístics han intentat emular el do de l'esfinx, però pocs han aconseguit materialitzar millor que en el cas de cert tipus de pintures.

L'esdeveniment pictòric comporta una complexa unió entre l'experiència gestual intuïtiva i la raó harmònica. En aquest acoblament perfecte se situen les pinzellades de Vicky Uslé. Un enigma que emana del cor de cada obra. Una pintura amaga una altra en un inusual laberint. De vegades s'obre en una perfecta sincronia amb la mirada delitosa de qui l'observa. En altres, el secret aconsegueix la seva màxima en la formulació d'una nova endevinalla.

Certa imatge desperta un aire gèlid, una tempesta d'aiguaneu que lluita per fer-se pas entre les fortes ràfegues de vent. Així és cellisca i com el temporal obre un espai de silenci i acció. Una descompassada empenta entre la força de la natura o el gest de Uslé i la temprança de qui ha de penetrar en la cellisca. La temprança s'acompanya de la valentia que ha de posseir qui albergui el desig d'observar, per un instant, l'atrevit robatori dels colors del pintor francès Henri Matisse. En Matisse 's secret garden (MRL) un laberint ens espera. Sembla un recorregut reconeixible, passadissos que ens dirigeixen al més gran dels secrets: la bellesa d'un jardí de flors. I a l'interior del misteri neix una bella i nova endevinalla, els problemes d'un jardí abstracte.

De la mateixa manera que Matisse, Vicky Uslé ens transporta amb els seus papers tallats a arquitectures i natures abstractes que, si s'escau sumeixen a l'espectador en desafiadors trencaclosques. Collages visuals que al costat de papers acolorits sobre pintures vibràtils anuncien un altre enigma: Password. Un codi que serà indiscernible a través de mitjans inadequats. Només mitjançant una consciència contemplativa es podrà accedir a una clau que ens descobreixi la meravellosa mise en abyme d'aquesta pintura.

La intrigant trama de papers tallats, pinzellades i colors incideixen sobre el paper en una certa borrositat de la seva sèrie de dibuixos. Aquesta ofereix una boira veleidosa que ens encoratja a experimentar un lliscament entre la pintura, el dibuix i el collage. Un exercici de subtilitat en què percebem el gest estremit de Vicky Uslé cap a un esclarissat surar. Les estructures pictòriques, les fluïdes pinzellades, els colors i formes en abstracció s'apoderen d'una atmosfera que sedueix en la seva tenuïtat a qui es deixi abordar per aquestes. Els firmaments oscil·lants que infonen una crida a la contemplació s'arroguen qualsevol lliscadís titubeig o una possible gravetat visual. I l'esfinx es va fer promesa. Tot va quedar en secret. I dolçament es van obrir les seves ales per volar cap a nous horitzons.


Johanna Caplliure
Crítica d'art i comissària independent.

#passwordvickyusle