Mad Chimera World

Mad Chimera World

Andrés Tena, Carles Congost, Claudia Dyboski, Friederike Hantel, Momu & No Es, Paco Chanivet, Pablo Durango

04 / 06 / 21  -  06 / 08 / 21 // BCN
Mad Chimera World
Mad Chimera World
Mad Chimera World
Mad Chimera World
Mad Chimera World
Mad Chimera World
Mad Chimera World
Mad Chimera World
Mad Chimera World
Mad Chimera World
Mad Chimera World
Mad Chimera World
Mad Chimera World
Mad Chimera World
Mad Chimera World
Mad Chimera World
Mad Chimera World
Mad Chimera World
Mad Chimera World 
 
Als éssers del passat,
En algun moment del meu present que és el vostre futur.
 
“Unes estranyes màquines floten sobre un desolat desert esquitxat de vells edificis en ruïnes. El món ja no és com es coneixia antigament. El control del planeta està en mans de les femelles, qui utilitzen als mascles com a simples eines per a apariar-se i després devorar-los. És per això que els escassos mascles que queden es veuen obligats a intentar fer-se passar per femelles. Els humans ja no hi existeixen, els éssers d'aquest món semblen ser éssers híbrids dels múltiples éssers que en temps passats van poblar el planeta.”
 
Això és el que va escriure en algun temps incert un tal Seishi Kishimoto en aquests estranys quatre llibres plens de dibuixos anomenats Mad Chimera World on relatava el periple de dos germans darrere de salvar(-se) en un món hostil. Sembla mentida que el món en què habito avui i en què estic escrivint açò se sembli tant a aquest món narrat en aquells llibres. Semblen gairebé profètics. 
 
Per la informació que he aconseguit trobar entre les ruïnes d'aquesta antiga ciutat en què viu, aquests llibres van ser publicats en algun moment després d'alguna cosa que es deia pandèmia. Em sembla tan estrany que el món acabés sent tal com es descriu en ells. Per altres textos que també he trobat, sembla ser que en aquells temps tothom estava bolcat a escriure sobre el que ocorre en aquests moments anticipant-se a la realitat (serien visionaris o profetes en el seu moment?).
 
Un altre dels llibres que vaig trobar entre les ruïnes fa ja algun temps també plantejava una cosa similar. Ho va escriure algú que es feia anomenar Donna Haraway i parlava d'éssers híbrids, pròtesis i una cosa anomenada Chthuluceno, que s'assembla molt al que és el present en què habito, només que d'una manera bestial i despietada. Sembla ser que els éssers del passat no li van tenir (vau tenir) cap compte i aquest rar ens de què parlava anomenat Capitalisme hi va arrasar amb tot. L'única cosa que hi va canviar és el fet que enfront de l'hostilitat d'aquest món en què habito, les femelles van trencar amb la seva opressió i es van mostrar més fortes que els mascles quedant aquests relegats als seus serveis i a servir-los d'aliment…
 
Aquests llibres dels quals us parlo, els guardo al costat d'altres objectes en un lloc al qual anomeno El Soterrani, encara que pel que he pogut desxifrar en un antic grafisme de la paret, en un altre temps es va dir Espai Tactel Toormix. El lloc sembla una mica hostil i està colonitzat per éssers que es reparteixen i emergeixen per tot l'espai i encara que semblen perillosos (i pot ser que ho siguin) al mateix temps em donen una estranya sensació de sublimació i de bellesa que fan que dins de l'hostilitat que desperta l'espai hi hagi alguna cosa que em diu que és un lloc segur.
 
Un altre dels objectes que guardo junt als llibres és un vídeo (crec que es diu o deia així). Són alguna cosa semblança als hologrames d'avui però d'una manera més rudimentària. Aquest vídeo em va fascinar perquè, igual que en els llibres que guardo, sembla representar aquest passat primigeni on els antics i extints humans estaven començant a evolucionar i imbricar-se amb el comportament d'aquests altres éssers anomenats animals. En el vídeo es mostren estranys rituals i pràctiques entorn al que semblen ser mecanismes de control que es tenien sobre aquests humans passats. En ell hi ha alguna cosa que vaticina l'origen i l'esdevenir d'aquest món que habito.
 
També guardo algunes representacions antigues que s'avançaven al que és el meu món actual. En una es veuen uns éssers similars als que poblen aquest món en un paisatge tan idíl·lic com perillós. Un altre és la representació d'una femella llista per al sexe/caça**. L'última representació que guardo és tan estranya com hipnòtica quant al que té de deïtat, perquè és la representació d'aquest objecte protètic que solen usar alguns mascles per a camuflar-se com a femelles per a no ser caçats i que en l'idioma passat es va dir perruca.
 
Tots els objectes que guardo en El Soterrani són protegits per Balthazar i Casandra, dos amiguis*** lleials que protegeixen i comparteixen els meus tresors. Balthazar és un guerreri nati perillosi però disposat a defensar a qualsevol amigui, està curtidi en mil batalles i és el millor dels guardianis. Casandra és igual de perillosi que Balthazar i més tenint en compte aquesta estranya bellesa que atreu i repel·leix i fa que inoculi les seves idees parasitàries en les ments de les persones que s'acostin a ell.****…

 La pregunta per què he custodiat tots aquests objectes me la faig contínuament. Potser és un recordatori, una necessitat de mantenir les històries vives i de contar-les i recomptar-les, d'investigar-les, repensar-les i transmetre-les. Un intent de dialogar amb elles i aprendre sobre l'esdevenir del nostre present/futur. És potser per aquest motiu pel qual escric açò dirigint-me als éssers del passat, en un intent de crear aliances i parentiu, sense saber molt bé qui ho acabarà llegint i com…
 
 
 
*El text original estava escrit en un idioma desconegut i va ser traduït pel departament de llengües antigues en col·laboració amb l'equip de recerca de llengües perdudes de la Universitat de Barcelona. Actualment el text es troba classificat i es desconeix el seu parador en ser confiscat per les autoritats competents.
 
 ** Nota dels traductors: En l'idioma en què està escrit el text sexe i caça semblen ser paraules sinònimes.

***Nota dels traductors: En l'idioma original del text aquests dos éssers semblen ser ens sense gènere definit, és per això que els traductors han decidit traduir aquesta part usant el gènere neutre. 
 
**** A partir d'aquí falta part del text i hi ha un salt.

#madchimeraworldtactel